Per què ja no m'estimes?

És cert què ja no m'estimes?
És cert què una altre dona
ocupa el teu cor?

Diuen que somrius
quan parles d'ella,
els nervis t'invadeiexen
i de cop tot el que dius
perd sentit.

Com és ella?
Com és la noia
que et fa tan feliç?
Aquella per la que em vas canviar!

Encara recordo el teu primer "Te amo".
Va ser en una plaça,
una tarda d'estiu.
Em vas abraçar
sentats en un banc
devant del "Santa Felicitas",
t'enrecordes?

Vas dir "Te Amo"
per primera vegada,
mirant-me fixament amb sentimient.

Volia escoltar-te dir-ho,
i em vaig sentir la dona
més feliç del món quan, per fi,
els teus llabis ho van pronunciar.

"Yo también te amo" vaig dir,
però no vas creure les meves paraules.

Avui estic aqui, plorant,
perquè una altra s'emporta
els teus petons,
las tevas abraçades...

A una altra li dius "Te Amo"...

by RinaLina 4-04-05 (21:10)

Cabe destacar q las q escribo no tiene un sentido en sentimientos. En la época en la q escribe esto, yo era feliz... no había ni historia parecida. Suelo escribir cosas triste siempre. Como ya he dicho nunca dedico ni una sola palabra al papel, mientras estoy contenta. Aun así las pocas silabas q pueda inventar en esos momentos, siempre pero siempre son triste.

No significa q yo lo este. Les aseguro q si esta historia (la q escribo más arriba), no es cierta, a excepción de lo del 1º 'Te Amo'

¡Fin de la aclaración!